Respira !!

Enmig de la foscor una figura negra avança pel carrer amb un córrer marcat es mou pels carrers deserts del poble, al girar la cantonada una onada de fred glacial l'envolta i una petita sensació de fred li recorre l'espinada, el xandall que porta posat sembla que no el protegeixi gaire contra les dures envestides que el fred exterior li propaga. Al seu cap tot un seguit de pensaments es van succeint mentre una bonica i tranquil·la melodia que sona pels seus auriculars el transporta més enllà dels carrers. Tot i la cara gelada pel fred la seva trista expressió denota una pesadesa en la seva ànima, continua preguntant-se perquè. Malgrat les preguntes el seu cos continua avançant mentre la nit sembla esvair-se i un lleuger canvi de color comença a donar pas al dia.
El seu recorregut forçat es dirigeix cap a un munt d'escales, el cos malgrat el cansament continua pujant , sense descans.

Després d'una llarga mitja hora l'home arriba a dalt de tot, la vista és immillorable , el sol comença a despuntar per l'horitzó i el petit poble de muntanya comença a rebre els primers raigs de llum. Les muntanyes del darrere semblen despertar-se i els prats verds comencen a desprendre l'aroma de la rosada. Al davant mateix la platja comença a onejar dèbilment mentre un home la travessa nedant en solitari deixant darrere seu una petita estela que divideix la cala en dos.

De sobte una ventada d'aire comença a bufar . Ell tranquil·lament aspira l'aire fresc que sembla entrar i netejar-lo completament per dins. Una sensació de pau li recorre tots els nervis del cos.

Mirant els núvols li sembla veure la seva figura , preciosa , tan aprop i tan lluny alhora.

(Durant la travessa de Menorca el 2005 dalt del Monte Toro)

Pd: encara tic d'exàmens i com que l'avorriment és màxim de tant en tant procuro fugir de la realitat amb parides d'aquestes xD.
Pd2: molta sort a tothom que encara estigui d'exàmens o estudiant per aquests.