dissabte, 27 de desembre de 2008

I'm back

Bé, desprès d'un any l'altre dia em vaig posar a buscar pel bagul de les coses començades, a mig fer, abandonades i vaig trobar això.
Increïblement la última entrada fa un any que es va publicar, un any.
Un any en el que han passat moltes coses, un any que tot i tenir 365 dies , 8760 hores, 525600 minuts i 31536000 segons ha passat ràpid, molt ràpid.


Quantes vegades hem sentit que la gent gran ens diu que el temps passa molt ràpidament i que nosaltres creixem massa ràpid?

Tot i que abans no hi estava massa d'acord, ara m'he adonat que es completament cert, a mesura que l'edat avança el temps sembla accelerar-se d'una manera vertiginosa.
De la mateixa manera que els solsticis d'hivern i d'estiu provoquen que els dies s'allarguin i s'escurcin cada vegada (tothom sap que no son els solsticis, que és el moviment de la terra al voltant del sol que pim pam pum ... ) la nostra vida sembla estar formada per un etern solstici d'estiu.
Quan som petits els dies ens semblen eterns, l'escola es fa molt pesada i els anys passen lentament, però a mesura que anem creixent ens adonem que els dies comencen a passar més ràpid, els anys també i que de sobte sembla que fos ahir quan fèiem els anys , quan avui en fem més.

Malgrat la tristesa que avui sembla que tingui aquesta entrada, no necessàriament s'ha de interpretar així. Tot i la rapidesa amb la que passen les coses hi ha moments que semblen ser infinits, hi ha moments que sembla que el mateix univers es pari i comenci a funcionar un rellotge apart, un rellotge de sorra sense sorra, un rellotge d'agulles sense agulles.
Hi ha moments en que sembla que l'univers sencer s'hagi aturat i estigui contemplant-los. Com per exemple quan creus retornar l'ànim a algú que l'havia perdut, quan observes com un nadó petit dorm tranquil·lament , quan la cosina petita intenta cagar el tió amb un pal que és mes gran que ella...

Sí, el món es mou a velocitat vertiginosa, avançant deu passes cada vegada. Però de vegades el rellotge de la terra sembla aturar-se durant uns instants eterns ..

...potser és això la felicitat?

(Fotografia feta a Ibón Urdiceto, a 2368 metres durant les vacances d'estiu)


PS: Per cert Bon nadal i Bon començament d'any a tothom!!!!!