El bloc perdut

dissabte, 24 de gener del 2009

Sweet Home Alabama ?

A qui no li sona la cançó Sweet Home Alabama?
Bé doncs aquesta caçó va ser composada el 1973 i va veure la llum el 1974, la van compondre els Lynyrd Skynyrd, que són un grup de hard rock americà. El grup continua actiu a la actualitat tot i que els membres que el formen han canviat, els membres originals eren: Ronnie Van Zant (vocalista), Allen Collins (guitarra), Gary Rossington (guitarra), Larry Junstrom (baix) , Bob Burns (bateria) i julio page (coros). Malauradament en un accident d'avió l'octubre de 1977 va morir el cantant de la banda, un parell de guitarristes i el mànager. Això va provocar que el grup estigués inactiu durant uns anys fins que el germà petit del vocalista principal, Johnny Van Zant, va tornar a unir el grup per a continuar tocant.

Referint-nos ja a la cançó, s'ha de dir que va ser una resposta a dues cançons que va escriure Neil Young, "Southern Man" i "Alabama". Aquestes cançons fan referència a l'esclavitud i el racisme que hi havia a la part sud d'Amèrica. La cançó dels Lynyrd Skynyrd és una resposta a aquestes cançons. També afegeix una crítica a l'antic gobernador d'Alabama ,George Corley Wallace, acusat de racisme; i fa referència a l'escàndol Watergate (incident en que es van descobrir tot de soborns i malbaratament de fons que va forçar a dimitir al president Richard Nixon).

En la cançó també fan referència a Neil Young i a una ciutat d'Alabama, Muscle Shoals, d'on són el grup The Swampers coneguts també com a The Muscle Shoals Rhythm Section.

En definitiva és una cançó amb rerefons ,com la majoria de cançons, però que segurament algú encara no s'havia parat a escoltar atentament. Per això us la deixo aquí .

La lletra :

Sweet Home Alabama

(1, 2, 3 ... Turn it up!)

Big wheels keep on turning
Carry me home to see my kin
Singing songs about the Southland
I miss Alabamy once again
And I think it's a sin, yes

Well, I heard Mr. Young sing about her
(Southern Man)
Well, I heard ole Neil put her down
Well, I hope Neil Young will remember
A Southern man don't need him around anyhow

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet Home Alabama
Lord, I'm coming home to you

In Birmingham they love the governor (Boo, boo, boo)
Now we all did what we could do
Now Watergate does not bother me
Does your conscience bother you?
Tell the truth

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet home Alabama
Lord, I'm coming home to you
Here I come, Alabama

Now Muscle Shoals has got the Swampers
And they've been known to pick a song or two
(Yes, they do)
Lord they get me off so much
They pick me up when I'm feeling blue
And now how about you?

Sweet home Alabama
Where the skies are so blue
Sweet Home Alabama
Lord, I'm coming home to you

Sweet home Alabama
Oh, sweet home baby
Where the skies are so blue
And the governor's true
Sweet home Alabama
Lordy
Lord, I'm coming home to you
Yea, yea -- my, my, Montgomery's got the answer

Font principal : wikipedia

dimarts, 13 de gener del 2009

Respira !!

Enmig de la foscor una figura negra avança pel carrer amb un córrer marcat es mou pels carrers deserts del poble, al girar la cantonada una onada de fred glacial l'envolta i una petita sensació de fred li recorre l'espinada, el xandall que porta posat sembla que no el protegeixi gaire contra les dures envestides que el fred exterior li propaga. Al seu cap tot un seguit de pensaments es van succeint mentre una bonica i tranquil·la melodia que sona pels seus auriculars el transporta més enllà dels carrers. Tot i la cara gelada pel fred la seva trista expressió denota una pesadesa en la seva ànima, continua preguntant-se perquè. Malgrat les preguntes el seu cos continua avançant mentre la nit sembla esvair-se i un lleuger canvi de color comença a donar pas al dia.
El seu recorregut forçat es dirigeix cap a un munt d'escales, el cos malgrat el cansament continua pujant , sense descans.

Després d'una llarga mitja hora l'home arriba a dalt de tot, la vista és immillorable , el sol comença a despuntar per l'horitzó i el petit poble de muntanya comença a rebre els primers raigs de llum. Les muntanyes del darrere semblen despertar-se i els prats verds comencen a desprendre l'aroma de la rosada. Al davant mateix la platja comença a onejar dèbilment mentre un home la travessa nedant en solitari deixant darrere seu una petita estela que divideix la cala en dos.

De sobte una ventada d'aire comença a bufar . Ell tranquil·lament aspira l'aire fresc que sembla entrar i netejar-lo completament per dins. Una sensació de pau li recorre tots els nervis del cos.

Mirant els núvols li sembla veure la seva figura , preciosa , tan aprop i tan lluny alhora.

(Durant la travessa de Menorca el 2005 dalt del Monte Toro)

Pd: encara tic d'exàmens i com que l'avorriment és màxim de tant en tant procuro fugir de la realitat amb parides d'aquestes xD.
Pd2: molta sort a tothom que encara estigui d'exàmens o estudiant per aquests.

dissabte, 27 de desembre del 2008

I'm back

Bé, desprès d'un any l'altre dia em vaig posar a buscar pel bagul de les coses començades, a mig fer, abandonades i vaig trobar això.

Increïblement la última entrada fa un any que es va publicar, un any.
Un any en el que han passat moltes coses, un any que tot i tenir 365 dies , 8760 hores, 525600 minuts i 31536000 segons ha passat ràpid, molt ràpid.

Quantes vegades hem sentit que la gent gran ens diu que el temps passa molt ràpidament i que nosaltres creixem massa ràpid?

Tot i que abans no hi estava massa d'acord, ara m'he adonat que es completament cert, a mesura que l'edat avança el temps sembla accelerar-se d'una manera vertiginosa.
De la mateixa manera que els solsticis d'hivern i d'estiu provoquen que els dies s'allarguin i s'escurcin cada vegada (tothom sap que no son els solsticis, que és el moviment de la terra al voltant del sol que pim pam pum ... ) la nostra vida sembla estar formada per un etern solstici d'estiu.
Quan som petits els dies ens semblen eterns, l'escola es fa molt pesada i els anys passen lentament, però a mesura que anem creixent ens adonem que els dies comencen a passar més ràpid, els anys també i que de sobte sembla que fos ahir quan fèiem els anys , quan avui en fem més.

Malgrat la tristesa que avui sembla que tingui aquesta entrada, no necessàriament s'ha de interpretar així. Tot i la rapidesa amb la que passen les coses hi ha moments que semblen ser infinits, hi ha moments que sembla que el mateix univers es pari i comenci a funcionar un rellotge apart, un rellotge de sorra sense sorra, un rellotge d'agulles sense agulles.
Hi ha moments en que sembla que l'univers sencer s'hagi aturat i estigui contemplant-los. Com per exemple quan creus retornar l'ànim a algú que l'havia perdut, quan observes com un nadó petit dorm tranquil·lament , quan la cosina petita intenta cagar el tió amb un pal que és mes gran que ella...

Sí, el món es mou a velocitat vertiginosa, avançant deu passes cada vegada. Però de vegades el rellotge de la terra sembla aturar-se durant uns instants eterns ..

...potser és això la felicitat?